punt 6 tema 3

ROMÀNIC 

ROMANIC-Art propi de l'Edat Mitjana,època feudal S.IX-XII.Primer estil paneuropeu,des de França aplega a Espanya,Anglaterra o Alemanya.

      MATERIAL-pedra tallada,carreu o poca fusta.

TECNICA:

SUPORT-Mur de carreu,columnes,pilars i arcs de mig punt.

SUPORTAT-Volta de cano,quan es creuen volta d'aresta

PLANTA D'UN MONESTIR


PARTS DE UN MONESTIR:
-Esglesia: misa i oracio
-Claustre: lloc porticat,pasetjar i resar
-Sala capitular: sala on es reunien els monjos
-Refectori: menjador
-Atri: pati secundari.
·Cel·les: habitacions.  
·Hostageria: on pasaven els malalts i els peregrins. 
  ·Biblioteca:on anaven els monjos a llegir o a escriure.
ALÇAT D'UN MONESTIR

PLANTA I PARTS D'UNA ESGLÉSIA

Estes dos imatges seguents representes una esglesia de planta llatina.
 Les parts d'una esglèsia són:
CREUER:torre amb finestres
CAPELLES:sala on es trobe tots els sants
CAPÇAL:part mes sagrada(important)
ALTAR CRIPTA:baix hi havia una cripta, que era com un soterrani, on s'enterrava gent important i rica
NAU CENTRAL:es la neu mes important i la mes alta
LATERAL:es troben al costat de la nau central
CAMPANAR:hi havien dos una a cada costat.
PORTALADA: Porta principal.



PLANTA


PORTALADA


La portalada es on esta la porta mes important i la part mes visible de l'Esglesia.
Entrada,tots pasen "evangelis de pedra"
Ensenyar als fdels les histories de la biblia(imatges).
PARTS DE LA PORTALADA:
Arcs-arquivoltes.
Timpa(relleus)-(imatges).
Llinda
Mainell
Muntants
Jambes

PANTOCRÀTOR


  El Pantocràtor de Sant Climent de Taüllés una de les pintures romaniques més importants d'Europa.
 Característiques romàniques:
* es tracta d'una escena religiosa
* es representa la figura més important, la de Jesucrist, d'una mida superior a la resta i situada al centre
El pantocrator es un tema artistic recurent de l'estil romani.
Es pinta en els murs de les Esglesies i s'esculpeix en
el timpa de les portalades.a l'Apocslipci i al juci final.
Es una representacio de Deu.I representa a Deu en un lloc concret perque tot el mon te por 
Deu emagistrat:Com si fora un deu i jusga als homens i es diu tu al cel,tu a l'infern...
La ma i la cara expresen sentiments.
Les dos lletres que les te al costat alfa i omega son el principi i el final i Deu es el prencipi i el final.
Al redeor estan els quatre evangelistes que son els que conten la vida de Jesus.

punt 5 tema 3

	NOBLES	CLERO	LLAURADORS
TIPUS	ALTA Comte,terres BAIXA Cavaller,lluita	REGULAR Monjo,monestir SECULAR Retor,Parroquia	SERFS Lligats al feu. VILLANS Lliures.
OCUPACIÓ	LLUITA Patge,servien a la cort Escuder,adolescent, ajuda a un cavaller Cavaller,21 anys cavall i armes	ORAR Politica influents ja que ells coronaven al rei.”Pau de Deu” Pascua,Nadal. Economia Delme,feus,almoines i peregrinatge. Cultura Monestir viva la cultura classica,grans biblioteques.	TREBALLAR De Sol a sol,molt dur.Eines i tecniques simples/rudimentaries. Pagaven delme,la renda al senyor,per viure al feu i servien al senyor.
DONA	Casar-se               castell                 tancada Monja                  convent	Monjes                                                            cultura DONES                Nobles  vida              Abadeses                                                          oracio	Treball a la lar i al camp. Servia al castell
ALIMENTACIÓ	Carn (caça) Fruita,sucre Vi i Cerveza	Carn,Peix i Verdura Vi i Cerveza	Verdura VEGETARIANS Cereal Vi i Cerveza
VESTIMENTA	Coto Seda Lli	Llana	Llana

punt 4 tema 3

4. SOCIETAT

Ací teniu la piràmide social del feudalisme. Comenteu'la

Primer estaven els privilegiats que eren els ORATORES:Bisbes,Abats,Monjos que eren els que podien governar els feus i dirigeixen la cristandat,tambe estaven els BELLATORES:Rei,Ducs,Comptes,
Marquesos,Cavallers que eren els que podien governar els seus feus i fer funcio militar.Els privilegiats impartixen justicia,no treballen,no paguen impostos,ocupen carrecs de govern i son la minoria de la població.Despres estaven els no privilegiats que eren LABORATORES:Artesans,Comerciants i Serfs que eren el sector productiu que mantenia la resta de la poblacio i no podien accedir a la politica.Els no privilegiats treballen,paguen impostos,no tenen acces a la politica,son la majoria de la poblacio (90%) i era el sector productiu que mate a la resta
A través de les imatges explica les relacions en el mon feudal.


Les relacions podien ser vassallatiques o senyorials.
Les relacions vasallatiques: el noble li donava terra al cavaller a canvi de concilium, fidelitat i auxilium.
Les relacions senyorials: el senyor li donava proteccio i masos al serf a canvi de que el serf treballara la terra senyorial, pagar impotos i servir-lo.


Per acabar el punt busque el significat de L'ACTE DE VASSALLATGE, L'HOMENATGE I LA INVESTIDURA.
 Vassallatge: És la denominació de la relació entre vassall i senyor.
Homenatge: Era el primer pas de la cerimònia d'homenatge i investidura per la qual s'establia un vassallatge.
Investidura: Investidura és la cerimònia de presa de possessió d'algun càrrec oficial, honor, o l'ingrés en una col · lectivitat de caràcter honorífic.

punt 3 tema 3

3 EL FEU COM A BASE DE L'ECONOMIA.

Aquest punt cal que poseu en marxa les vostres destresses. 
Heu de construir vosaltres el punt.
CONCEPTES: reserva senyorial, masos, castell, bosc del senyor, aldea, pastures, església.
IMATGES: un plànol d'un feude, una imatge d'un feude, una imatge d'un castell i d'una església medievals, un bosc caducifoli, un moli d'aigua.
RECERCA: buscar informació sobre com funcionava un feu.
http://ca.wikipedia.org/wiki/Feu
http://asignaturasociales.blogspot.com.es/2012/01/las-partes-de-un-feudo.html
http://historywallace.blogspot.com.es/2012/03/tema-7-la-europa-feudal-resumen-y.html

 CONCEPTES:
 reserva senyorial:Era la terra que perteneixia al senyor feudal i la devien cuidar els serfs. Era un conjunt de terres boscos i prats amb un castell o senyorial.Tots els beneficis que produia la terra. Els prats i els boscos eren del senyor.

masos:són les terres que el senyor cedeix als camperols perquè les conreïn a canvi de rendes o de part de la collita. La reserva és la terra que pertanyia al senyor feudal i que havien de cultivar els serfs
Tots els beneficis que donava la reserva pertanyien al senyor feudal.

 castell:Era l'edefici més important del feu, en ell es refugiaven els serfs e cas de perill. Era una residencia fortificada on vivía el senyor. Es trobava al lloc més estratègic del feu.Era un recinte enmurallat, murs molt grossos amb torres. Hi havia un andador o ca´mí de ronda per a defensr-les millor.La porta principal estaba enmarcada per dues torres i es tancava amb una espècie de pont llevadís.Les estances destacava una torre principal anomenada torre de l'homenatge. També hi havia una capella, cuines, una estança principal per als banquets i cambres per a la vida quotidiana del senyor


 bosc del senyor:S'utilitzaven per a caçar, per a conseguir madera i altres poductes. Part de la reserva senyorial. Sols caçava el senyor, estaba penat amb la mortsi pagaven el serfs podien arreplegar llenya o arreplegar fruits silvestres.

 aldea:Canvia de nom segons la regio. A Valencia es diu alqueries, al nord es diu caserios, a Galicia es diuen castros i a Andalucia es diuen  el cortijo. A l'edat mitjana eren xicotets poblats que es van cituar prop dels castells per a la seua proteccio envoltades de zones destinades al cultiu on els serfs desenvolupaven la seua feina de subsistencia.

 pastures:Era la prats alimentar el ramat. El podien utilitzar tots els serfs.

 església:Era l'edifici central de cuansevol aldea, poble o ciutat. Les seues campanes avisaven a l'oracio, advertien el perill  o convocaven reunions o asambles. Es construien amb donacions dels fidels a Deu per a no anar a l'infern.

 Feus: Extensio de terra que poseia un privilegiat noble o eclesiastic per conceció del senyor a canvi de declarar-se vassall d'aquest. Eren autosuficients es a dir produien tot allo necesari per a viure. Hi havien un moli, una prensa, ferreria, magatzem, ponts. Totes elles propietats del senyor els serfs havien de pagar per a utilitzar-les.


 IMATGES: 
 plànol d'un feude:
 
  feude:
 
 castell :
 
 església medievals:
 


un bosc caducifoli:

 un moli d'aigua:
 

punt 2 tema 3

2.FEUDALISME

El feudalisme

El feudalisme va ser un sistema polític, social i econòmic que es va desenvolupar durant l’edat mitjana, aconseguint les seves formes més característiques entre els segles X i XV.

Antecedents

Després de la desaparició de l’Imperi Carolingi, es va fer evident a Europa una debilitat general i absoluta per part dels reis. Juntament amb això, noves invasions van assolar a Europa (víkings, danesos, suecs i noruecs, pobles nòmades de raça groga, genets hongaresos i búlgars i pirates berbers d’Àfrica (musulmans)). Tot això va crear un clima d’inseguretat que va portar a la gent a buscar protecció a l’ombra d’un home poderós, abandonant la ciutat i el seu decaigut comerç i indústria per traslladar-se als camps del senyor feudal .

Característiques

• La base social i econòmica del feudalisme va estar en el camp.(feu)
• Els senyors feudals van ser sobirans absoluts de les seves terres, les que li van ser donades pel rei en agraïment als seus serveis militars mitjançant un jurament de fidelitat (rei debil).
• La societat estava basada en una profunda desigualtat. Hi havia tres classes socials: els senyors que formaven la noblesa; els sacerdots que constituïen el clergat, i el poble que exercia els treballs de camperols, artesans, etc.
• Desapareix la concepció de l’home lligat a l’Estat, i és substituïda per la dependència d’un home respecte d’un altre a través del vassallatge assegurat per un contracte o “acte d’homenatge”. 

CONSELL REIAL

Amb la descomposició de l'Imperi carolingi, el poder es debilita. En teoria, el poder del rei procedia de Déu i era el cap de l'estat, al qual devien fidelitat i obediència: no obstant això, molts nobles i grans eclesiàstics es van comportar com a vertaders reis en els seus territoris.

Quan els reis havien de prendre decissions importants, demanaven consell als membres de Consell reial (el rei era entre iguals), un organisme compost per nobles, cavallers, bisbes i abats.

FEUDALISME: 
 

EDAT MIJANA:


 
 Imperi Carolingi
 

 
VIKINGS
 
HONGARESOS

 PIRATES

SENYOR FEUDAL



 feu
 
 terres
 
 La societat

 vassallatge  
 
CONSELL REIAL

PUNT 1 TEMA 3

1.ELS VIKINGS

ELS VIKINGS

Els normands són coneguts també pel nom de víkings. Procedien d’Escandinàvia i formaven tres grups principals: noruecs, suecs i danesos.

L’organització social d’aquests pobles era molt similar a la dels germànics. No obstant això, les característiques físiques del seu territori (muntanyós i poc apte per al conreu) van condicionar les seves formes de vida. La necessitat d’importar molts dels productes de consum i la gran quantitat de costes del territori els va empènyer ben aviat a l’activitat marítima. Van desenvolupar tècniques pròpies de navegació i de construcció de vaixells (van introduir la quilla); van dedicar-se a la pesca, al comerç (venien peix sec i pells, i compraven cereals, draps, vi i armes) i a la pirateria.

A causa de la superpoblació dels seus territoris i a conflictes interns, van estendre’s cap a altres indrets. Entre els segles VII i VIII, van aconseguir de dominar tota la Mar Bàltica. A partir d’aleshores es van dedicar a saquejar i conquerir terres de les costes atlàntiques, i després de les mediterrànies. Solien aparèixer a les desembocadures dels rius i des d’allí remuntaven el curs cap a l’interior.

Els suecs van penetrar com a mercaders per Europa Oriental, a la regió de Novgorod, on van començar la seva sedentarització. Des d’allà van impulsar una important ruta comercial que arribaria fins a Bizanci.

Els noruecs, per la seva banda, van expandir-se per les illes atlàntiques, Islàndia, Irlanda i, finalment, al segle X, van descobrir Groenlàndia i les costes d’Amèrica del Nord.

Els normanda danesos van ser els que van tenir més presència a l’Europa Occidental. Van establir-se a la desembocadura del Sena i van crear un petit Estat, Normandia, que més endavant esdevindria dependent del Regne Franc (segle X) i abraçaria el cristianisme. Entrant pel Tàmesis també van atacar les illes britàniques i, al segle X, van conquerir gran part d’Anglaterra. Van realitzar saqueigs i pillatges per les costes de la Península Ibèrica, les Balears, el sud de França i la Península Itàlica, on van establir-se i van crear un regne.

EXTRAU I AMPLIA CONCEPTES DEL MAPA I DEL TEXT.

Amb quin altre nom es coneix als Vikings? Per què?
Normands perque, precedien d'Escandinavia i sempre atacaven pel nord.

Quin espai geogràfic ocupaven?
Nord d'Europa (septentrional) ocupaven la  Peninsula de Jutlandia i Penisula d'escandinavia

Amb quines regions o païssos actuals corresponen?
Dinamarca,Suecia i Nourega

Qui eren els Varegs?
Son els vikings suecs van anar per el mar Baltic i van aplegar a Novogorod i despres des de Novogorod van fer una ruta comercial i van arribar fins a Bizanci

Descriu les rutes d'atac del vikings?
Eixiren d'Escandinavia per l'ocea Atlantic van anar atacant pobles:illes Britaniques, l'Imperi Caroling,Peninsula Iberica i finalment el sud de la Penisnsula Italica

Descriu les rutes d'atac dels varegs?
Eixiren de Suecia, recoren el mar Baltic,recoren Rusia i apleguen a L'imperi Bizanci
 
 Quin dels pobles vikings influí més en occident? Raonar.
Els Normanda danesos es van establir a la desembocadura del riu Sena (França) i van crear un petit Estat, Normandia, que més endavant esdevindria dependent del Regne Franc i abraçaria el cristianisme.

introducio tema 3

INTRODUCCIÓ

Les diversions en l'alta edat mitjana

Hi ha constància de jocs de guerra eqüestres des d'abans de l'època romana: Per exemple, a l'Europa celta eren populars les curses de carros. Esdeveniments semblants al torneig medieval eren practicats per la cavalleria romana, des de ben aviat una part essencial de les legions: Dos equips s'alternaven perseguint i fugint l'una de l'altra, llançant javelines durant l'atac i cobrint-se amb els seus escuts en la retirada. Aquests jocs, coneguts com Hippica Gymnasia són coneguts per una àmplia evidència arqueològica i literària que ha estat mostra molt elaborades i tenien la intenció d'impressionar al seu públic. Vestien una armadura especial, incloent cascs que cobrien completament la cara contra les lesions accidentals, a diferència dels cascos de guerra que deixaven la cara oberta sense obstaculitzar la visió i l'oïda. Durant l'alta edat mitjana aquest tipus de jocs de cavalleria tenien un paper central en la formació militar.

El torneig pròpiament dit, apareix a Europa al segle XII. Un cronista de Tours al segle XII registra la mort, el 1066, d'un baró angeví anomenat Geoffroi de Preulli, qui suposadament "ideà" o "inventà" (Invenit) el torneig. 

Els tornejos centrats en el cos a cos, una lluita general en què els cavallers es dividien en dos bàndols i s'unien en una càrrega (MFR "estor"). La justa, un combat singular entre dos cavallers a cavall, era un component del torneig, però mai va ser la seva característica principal.

Assegura't que has comprés bé el text, contestant aquestes preguntes:

- Quines dues cultures són l'antecedent dels tornejos?
 CULTURA CELTA I CULTURA ROMANA 

- Quines activitats realitzaven? Com anaven vestits?
REALITZAVEN ACTIVITATS COM PER EXEMPLE TOREIGOS,CARRERS DE CARROS,COMBATS...
VESTIEN AMB AMRMADURA,CACS QUE ELS COBRIA TOTA LA CARA DE LES LESIONS.

- Durant l'Edat Mitjana quina funció tenia el torneig?
TENIEN LA FUNCIO DE ENTRETINDRE A LA GENT I LA FORMACIO MILITAR.

-Quines expressions llatines apareixen al text? Tradueix.
 ESTOR:

INVENIT:invent

HIPPICA GYMNASIA:muntar a cavall 

ENQüESTRE:activitat que esta relacionada en muntar a cavall

Finalment observa l'imatge i descriu-la breument

 
EN AQUESTA IMATGE VEGEM UN TORNEIG DE LA EDAT MITJANA ON S'ENFRONTEN DIVERSES QUADRILLES DE CAVALLERS,ES REALITZA A UN ESPAI ANOMENAT BORN O CAMP CLOS.
ANAVEN MOLT ARMATS I PORTAVEN ARMADURES I CASCS QUE ES TAPAVA TOTA LA CARA.