2.FEUDALISME

El feudalisme

El feudalisme va ser un sistema polític, social i econòmic que es va desenvolupar durant l’edat mitjana, aconseguint les seves formes més característiques entre els segles X i XV.

Antecedents

Després de la desaparició de l’Imperi Carolingi, es va fer evident a Europa una debilitat general i absoluta per part dels reis. Juntament amb això, noves invasions van assolar a Europa (víkings, danesos, suecs i noruecs, pobles nòmades de raça groga, genets hongaresos i búlgars i pirates berbers d’Àfrica (musulmans)). Tot això va crear un clima d’inseguretat que va portar a la gent a buscar protecció a l’ombra d’un home poderós, abandonant la ciutat i el seu decaigut comerç i indústria per traslladar-se als camps del senyor feudal .

Característiques

La base social i econòmica del feudalisme va estar en el camp.(feu)
Els senyors feudals van ser sobirans absoluts de les seves terres, les que li van ser donades pel rei en agraïment als seus serveis militars mitjançant un jurament de fidelitat (rei debil).
La societat estava basada en una profunda desigualtat. Hi havia tres classes socials: els senyors que formaven la noblesa; els sacerdots que constituïen el clergat, i el poble que exercia els treballs de camperols, artesans, etc.
Desapareix la concepció de l’home lligat a l’Estat, i és substituïda per la dependència d’un home respecte d’un altre a través del vassallatge assegurat per un contracte o “acte d’homenatge”.

CONSELL REIAL

Amb la descomposició de l'Imperi carolingi, el poder es debilita. En teoria, el poder del rei procedia de Déu i era el cap de l'estat, al qual devien fidelitat i obediència: no obstant això, molts nobles i grans eclesiàstics es van comportar com a vertaders reis en els seus territoris.

Quan els reis havien de prendre decissions importants, demanaven consell als membres de Consell reial (el rei era entre iguals), un organisme compost per nobles, cavallers, bisbes i abats.

FEUDALISME: