Al segle III d.C., Dioclecià decidí dividir l’imperi romà en dues parts diferents, l’imperi romà d’orient i l’imperi romà d’occident, per tal de gestionar millor el territori. A la vegada divideix cada territori en altres dues parts, una serà governada per un August, i l’altre serà governada per un Cèsar, que serà el successor del seu August. Per tant trobem dos Augusts, caps dels seus territoris, i dos Cèsars. Per això s’anomena tetrarquia, govern dividit entre quatre. Aquesta primera divisió entre orient i occident suposa l’antecedent de la divisió que farà Teodosi el 395 d.C.
Constantí el Gran, fill d’un dels Cèsars de la Tetrarquia, aconseguirà superar les guerres civils i les tensions successòries reunificarà l’imperi en un de sol altre cop.
Divisió de l’imperi romà 395 d.C.
Amb l’antecedent ja esmentat de la tetrarquia de Dioclecià, Teodosi decidí dividir l’imperi en dues meitats, per intentar defensar millor el territori dels bàrbars, que ja habitaven tan les fronteres com algunes parts de l’imperi. Teodosi donà l’imperi d’occident al seu fill Honori, i l’imperi d’Orient al seu fill Arcadi. Aquest serà l’inici de l’imperi romà d’orient i també el presagi de la caiguda de l’imperi romà d’occident. El nom d’imperi bizantí prové del nom de la ciutat que precedí Constantinoble, Bizanci, tot i que els seus habitants no s’anomenaven com a tals. Sembla ser que el nom original amb els quals els contemporanis de l’època anomenaven el territori era Romania o imperi romà.
Emperador Constantí
Constantí I el Gran, fou el primer emperador romà que professà el cristianisme. Constantí fou proclamat August per les seves tropes el25 de juliol de 306, i va governar un imperi romà en constant creixement fins la seva mort. Constatí és conegut també per haver refundat la ciutat de Bizanci (actual Istanbul, a Turquia), rebatejant-la com a Constatinopolis ("ciutat de Constantí") i declarant-la la Nova Roma.
També es recorda Constantí per la promulgació de l'Edicte de Milà de l'any 33, juntament amb Lincini, i per presidir el Concili de Nicea del 325, iniciatives que atorgaren legitimitat legal al cristianisme en l'Imperi romà i que consagraven la llibertat de culte i restituïen als cristians els béns confiscats. Es considera que aquests fets foren essencials per a l'expansió d'aquesta religió, i els historiadors, des deLctanci i Eusebi de Cesàrea fins als nostres dies, el presenten com el primer emperador cristià (si més no, va ser batejat quan ja es trobava en el llit de mort).
Emperador Justinià
Justinià I el Gran també conegut entre els cristians ortodoxes orientals com a Sant Justinià el Gran, va ser l'emperador de l'imperi Bizanti des de l'any 527 fins el 565. Va ser el segon membre de la Dinastia Justinianea tot succeint el seu oncle Justì I
El regnat de Justinià destaca pel seu ambiciós projecte de renovació de l'Imperi Romà. Aquesta ambició era expressada en la recuperació parcial dels territoris de l'Imperi Romà Occidental, incloent-hi també la ciutat de Roma i alhora, potser de major transcendència a llarg termini, en la reescriptura uniforme del dret romà, el Corpus Iuris Civilis, que és encara la base de dret civil en molts estats moderns.
Obra mestra de l'art bizantí a Itàlia, aquest mosaic està a l'església que Justinià va erigir a Ravenna per commemorar la victòria de l' lmperi romà d'orient sobre els ostrogots, o millor dit, la victòria del cristianisme sobre la doctrina herética arriana professada pels invasors. Aquesta església és de planta octogonal i té contraforts externs per crear claredat a l'interior. Els paraments exteriors estan fets d'obra vista, característica de l'arquitectura bizantina, que segueix, models romans, com els conjunts gegants termals. El mosaic està situat en el llenç esquerre del presbiteri, damunt d'un sòcol aixecat que té davant un altre bessó amb la representació de l'ofrena de la basilisa Teodora, envoltada dels cortesans. El mosaic forma part d'un programa iconogràfic on consten escenes de l'Antic i del Nou Testament i signes litúrgics.
