PUNT 1

1. LA FI DEL MÓN ANTIC

Pobles germànics

Es un maa d'europa de L'epoca dels pobles Germanics.L'europa mediterrania esta en dos parts la de  OCIDENT  i la de ORIENT.

Es el antic imperi roma.

Les invacions venen de rusia i desde europa central entren sobretot a l'imperi OCIDENTAL.

Aquets pobles es diuen:HUNOS,ALANOS,OSTROGODOS,GODOS VISIGODOS,VSNDSLOS,LOMBARDS,VISIGODOS,ANGOS,SAJONES,ANGLASAJONES,
SAJONES,FRANCOS,ALAMANOS,SUEVOS,VANDALOS,ALANOS,SUEVOS,
BURGUINDIOS,ALANOS.

Els regnes germanics es van ser els estats que van establir a partir del segle V,en l'antic territori de l'imperi romà d'occident.
Els pobles germanics anaren per a conquistar els pobles de l'europa central en busca de terres per a cultivar sobretot invairen la pert de l'europa ocidental.

Imperi romà d'Orient

Com bé saps la ciutat de Roma va ser fundada el 753 aC a la península Itàlica, concretament a la regió del Laci. Aviat Roma va passar de ser un petit poblat a esdevenir una ciutat ben consolidada i la mestressa de mig món.

a pressió dels pobles bàrbars, mitjançant enfrontaments o aliances, va condicionar força l’evolució política de l’Imperi des del segle III. A mitjans del segle IV, aquesta pressió va intensificar-se molt. Alguns pobles van envair territoris de l’Imperi fins que, a les darreries del segle V, van liquidar l’Imperi d’Occident i van donar lloc a la formació dels anomenats regnes germànics.

Entre les causes de les invasions cal citar la pròpia feblesa de l’Imperi Romà, però també l’arribada a terres europees dels huns, procedents de les estepes asiàtiques.

Mentrestant, uns altres pobles, els vàndals, alans, sueus i burgundis, van aprofitar-se també de la feblesa militar i política de l’Imperi per a penetrar-hi. Les incursions dels pobles germànics van esdevenir un fet generalitzat durant el segle V.

Finalment, uns altres pobles bàrbars, la tribu dels hèruls, comandats per Odoacre, van penetrar a la Península Itàlica i, l’any 476, van deposar el darrer emperador d’Occident, Romul August. Amb això es pot considerar acabat definitivament el poder polític de Roma sobre la Mediterrània Occidental, donant pas a la consolidació dels regnes germànics.

Imperi Roma s'Occident

En aquest mapa podeu observar l’orígen dels diferents pobles que van conquerir els territoris de l’Imperi Romà d’Occident.

L'imperi Romà d'Occident és l'estat successor de l'Imperi Romà, quan aquest es va dividir el 395 dC a la mort de Teodosi I el gran, que va deixar la part occidental de l'imperi al seu fill Honori, i la part oriental al seu fill Arcadi.

Juli Nepot va enviar un exèrcit contra els visigots sota la direcció d'Orestes. Aquest, en lloc d'usar les tropes per combatre als visigots, es va rebel·lar i va marxar contra Ravenna on estava Nepot, amb la intenció de destronar-lo i proclamar-se en el seu lloc. Nepot, que no tenia forces militars, va fugir a Dalmàcia (on es va sostenir fins al seu assassinat el 480) i Orestes va entrar a Ravenna i va proclamar Emperador al seu propi fill Ròmul August, menor d'edat, conservant ell mateix el poder efectiu com a regent el 475.
Orestes va confiar l'exèrcit a auxiliars hèruls, el cap dels quals era Odoacre, prometent-los la cessió de terres. Impossibilitat de veure complerta la paraula donada, Odoacre no va tardar a rebel·lar-se. Orestes va fugir a Pavia però Odoacre va prendre la ciutat, capturant i executant a Orestes. Ròmul August, nominal Emperador, que era un nen poc capacitat, va ser perdonat.

 

Naixement de l'ISLAM

L'Islam és una religió monoteista que va sorgir a Aràbia durant el segle VII. 

La península aràbiga fins a mitjan segle VII era només un desert amb algunes regions fèrtils al sud i al sud, on creixien els arbres que produïen el perfumat encens que, durant segles, va alimentar el trànsit de la "ruta d'encens". 

  Al costat d'aquesta ruta, que pujava pel Mar Roig fins al Mediterrani, es van desenvolupar algunes ciutats com La Meca i Medina dedicades principalment al comerç. 

  A la resta de la península vivien tribus nòmades de beduïns que es desplaçaven amb els seus ramats i les seves botigues i veneraven els esperits que residien en algunes pedres. 

Durant segles, els mercaders Àrabs van estar en contacte, gràcies als seus viatges amb les dues grans religions monoteistes del proper orient: la jueva i la cristiana. 

Al començament del segle VII Mahoma (571-632), que pertanyia a una de les famílies comerciants de la Meca va començar a rebre revelacions de l'arcàngel Gabriel sobre l'existència d'un únic Déu: Al · là 

Al principi la gent no va creure en el missatge de Mahoma, i va reaccionar en contra pel que Mahoma va marxar a Medina. La data del seu exili (622) o hègira marca el principi de la cronologia àrab.