jueves, 31 de octubre de 2013

L'ART ISLAMIC

ART ISLÀMIC

Ací teniu el plànol d'una mesquita. Cal que baix explique les diferents parts.

MINARET: és un element arquitectural distintiu de les mesquites islàmiques. Consisteix en una torre, normalment adossada a una mesquita i de la qual sobresurt, des d'on el muetzí realitza la crida a l'oració o àdhan.
SHANes el término utilizado en la arquitectura islámica para referirse a un patio religioso.
Casi todas las mezquitas, casas y otros edificios en áreas pertenecientes al mundo islámico contienen un sahn, los que se encuentran rodeados en todos sus lados por una arcada. En la arquitectura persa, el sahn contiene generalmente unhowz; es decir, una piscina simétrica, donde se realizan las abluciones. Algunos también contienen fuentes para beber.
SABIL:
HARAMés un mot àrab que significa "sagrat" i "prohibit". 
MIHRABés el nínxol que marca en les mesquites el lloc cap on han de mirar els qui resen i també alberga l'Alcorà. El mihrab està en el mur de l'alquibla, el qual està orientat normalment cap a la Meca.
QIBLAes la direcció o orientació cap on cal fer la pregària islàmicaAquesta direcció assenyala la ciutat de la Meca, i més concretament la Kaba, que es troba a la mesquita d'al-Haram
MACSURA: és un recinte reservat en les mesquites on se situa el califa o l'imam durant les oracions públiques i que serveix també per a contenir el sepulcre d'un personatge considerat com a santedat.

Busca imatges dels següents monuments de l'art islàmic. Davall cada imatge cal posar un comentari curt.

Gran mesquita de  Kairuán




La mesquita blava d'Estambul



La Mesquita de la Roca, Jerusalem



La mesquita del Shah



La mesquita de Cordova 





L'Alhambra

martes, 29 de octubre de 2013

LA CIUTAT ISLÀMICA

LA CIUTAT ISLÀMICA

LA CASA MUSULMANA A partir del vídeo i les imatges fes una descripció d'una casa musulma.
http://www.youtube.com/watch?v=x9xDTiCeerI







La casa era un espai tancat a l'exterior. Els murs de les cases eren blancs,sobris i no tenien adorns, on sols les portes i les finestres trencaben la nuesa de la façada. Hi habien dos tipus de finestres, les que eren xicotetes i es veien des de l'exterior i les que no és veien que eren més amplies i servien per que entrás l'aire i per veure el carrer.
En la terrasa posaben els alimentsi la roba a sacar-se i també recullien l'aigua de la plutja.
Les cases més benestants estaven organitzades al rededor d'un pati central, on hi habia un pou que portaba aigua fresca i on hi habien arcades per entrar a les habitacions. Una de les habitacions era la més prop de pati , que servia per reunir.-se. Hi habia una altra habitació femenina sagrada, que no podien entrar homens que sigueren de la família.


LA DONA:
Les dones eren les que feien les tasques de casa. com cuinar, fregar, netejar,etc.tir del text i de les imatges descriu una ciutat islámica. Extrau idees comentant la imatge. Cal ampliar  informació






Aquesta ciutat esta envoltada per una muralla que servia per a que no els atacaren i per a vigilar l'exterior. Dins de la ciutat hi habien cinc llocs únics comuns, que són: els banys, el zoco, l'Alhóndiga, l'Aljama i l'Alcàzar, que aquestes estan dis de carrers estrets y tortuosos.

La ciudad islámica
La ciudad islámica responde a un tipo de sociedad introvertida y fuertemente jerarquizada en la que las relaciones comunitarias son mínimas. La vida se desarrolla dentro de la vivienda, muy espaciosa y lujosa, sin apenas vanos exteriores. El aspecto de la ciudad islámica es muy pobre ya que tiende a carecer de adornos. Damasco, Bagdad, El Cairo, Fez, Marraquech, Córdoba, Toledo, son ciudades islámicas bien porque se crearon de nueva planta bien porque se transformaron tan intensamente que no es posible descubrir en su plano la morfología anterior.
El callejero es irregular y estrecho en el que con frecuencia hay calles que no tienen salida y adarves. Son auténticos laberintos. Muchas de estas calles forman barrios con puertas que se cierran por la noche y los días de fiesta, aislándolos del resto de la ciudad. No hay en la ciudad islámica plazas, edificios públicos y de diversión, como teatros y circos. Los únicos lugares comunes son los baños, el zoco y la mezquita.

En todas las ciudades hay una segregación funcional del espacio muy acusada. Existen barrios de carpinteros, teñidores, orfebres, zapateros, etc., y el lugar del mercado, el zoco, que se situaba en un barrio con las mismas características que los demás; calles estrechas y tortuosas, incluso cubiertas. Aunque es cierto que, modernamente, se han construido zocos en recintos cerrados y plazas cercadas. En la ciudad medieval islámica existen tiendas fijas y mercados permanentes, cosa que no encontramos en las cristianas; no en vano su población supera en mucho a estas. Algunas de ellas cuentan con más de 100.000 habitantes, y otras los 500.000, como Córdoba, Bagdad, Damasco, Toledo, Granada, Fez o Marraquech. Se trata de una cultura urbana muy desarrollada, y con una morfología uniforme que se extiende desde la península ibérica hasta la India.

La ciudad medieval islámica está amurallada y por lo tanto tiene puertas en las que se pagan impuestos de paso por las mercancías. La muralla encierra la medina: la ciudad. Tras las murallas surgen barrios de arrabales, frecuentemente especializados, donde se sitúan los oficios no deseados dentro de la ciudad, como los curtidores.

También existen ciudades fortaleza llamadas kasba, que son en realidad un castillo con dependencias familiares en el interior, en el que no hay calles.

La casa islámica es el lugar donde se desarrolla la vida, tiene un patio ajardinado interior y dos tipos de estancias: las privadas o harén, y el salámlik en donde se reciben las visitas.

4. LA SOCIETAT ISLÀMICA


4. LA SOCIETAT ISLÀMICA
Amb el quadre següent redacta una breu entrada sobre con s'organitzava la societat islàmica.


A la societat manaba en CALIFA i el EMIR era el que governava. Després estava la NOBLESA (arabs, siris, amenis). A continuació els POBLES lliures (hispans, marroquind, perses, llauradors, comercians, artenas.), que viven en la CIUTAT, amb camps. I per últims els ESCLAUS, que treballaven a les cases dels nobles (2 tipus: -africans (negres) i -esclaus (molt blancs)).


A partir del text extrau les bases de la dieta islàmica a més quins aliments menjaven els rics i els pobres.

Halal en alimentació

A l'Alcorà hi ha moltes referències directes sobre allò és haram, és a dir una substància no indicada o nociva per l'home i per tant prohibida, com ara la carn de porc, la sang, la carronya i les substàncies tòxiques (on s'hi inclou en general l'alcohol), entre d'altres.
Tot i així, a l'Alcorà també s'hi especifica que els musulmans que no tinguin aliments lícits al seu abast poden consumir productes no halal. La sura 2:173 diu: "Si hom es veu obligat [a menjar aliments no halal], perquè no hi ha una altra opció, no per desig ni per afany, no hi ha pecat. En veritat, Al·là és clement, misericordiós".
Igualment, també s'hi assenyala que els musulmans poden consumir els aliments de la Gent del Llibre, és adir, els cristians i els jueus (sempre que no es tracti d'aliments prohibits) i que aquests poden consumir els aliments del musulmans. De fet, hi ha moltes similituds entre les normes alimentàries musulmanes i les directives caixer del judaisme.
Malgrat tot, existeixen diverses interpretacions del halal segons les diferents comunitats islàmiques, on hi varia el grau de restricció o permissivitat. De la mateixa manera tampoc hi ha un consens absolut pel que fa a la classificació de certes substàncies, com per exemple l'alcohol, que segons l'època o la civilització s'ha considerat lícit o no.


1-  Esta prohibida la carn de porc, la sang, la carronya i les substàncies tòxiques (l'alcohol).
2-  Els musulmans que no tinguin aliments lícits al seu abast poden consumir productes no halal.
3-  Els musulmans poden menjar aliments dels cristians i els jueus (sempre que siguin prohibits).
4-  Existeixen diverses interpretacions, on hi varia el grau de restricció o permissivitat. 5-  Hi han dos tipus: 
       -RICS= (carn: corder, cabrit), (fruita oxòtica: dàtils, citrics, magranes) i (verdures: cebes, alls, albargina).
       -POBRES= (cereals: arrós, blat, cibada) i (verdures i fruita: de les seues hortes).

3. L'ORGANITZACIÓ DE L'IMPERI

3. L'ORGANITZACIÓ DE L'IMPERI

Relaciona els conceptes i en acabar il·lustra'ls (imatges, vídeos, mapes o gràfics)
  CALIFA:Tenia el govern de l'imperi, màxima autoritat i concentrava el poder econòmic i religiòs. Dirigia l'exèrcit i feia les lleis. Prompte aparegué un ajudant anomenat Visir dedicat l'administració de les províncies.
                                  

PROVÍNCIES:Per a facilitar l'administració crearen aquestes cores, que estaven davall el control d'un governador  o valí. A més dels cadis o jutges. Recaptaven els impostos. Un era segons la terra que tingueres i l'altre per persona.


http://www.youtube.com/watch?v=cWhyJj1AkUU

AGRICULTURA:Va ser la base de l'economia musulmana ja que ocupava a la majoria de la població.
   



AGRICULTURA part occidental:En esta zona els musulmans van introduir cultius asiàtics com l'arròs o la taronja a més del safrà, la morera o l'alberginia . Dugueren la noria per ampliar els regadius.
   

AGRICULTURA part oriental:En esta zona l'agricultura es practicava en valls fluvials. Productes; blat, ordi, cotó o cítrics. La ramaderia dues espècies camells i cordres.
 

Propietat de la Terra conquerida:La terra es va mantenir en mans dels antics amos, a canvi de pagar impostos als conqueridors. Una cinquena part anà a parar als nobles i al califa.


ARTESANIA:Es realitzava en tallers xicotets, que també venien els productes que fabricaven. Elaborava teixits de cotó, lli; estores i tapissos, articles de cuir, ceràmica i paper.
 

COMERÇ:Es va beneficiar de la posició geogràfic de l'imperi entre Europa i Orient. Els productes es transportaven per terra en caravanes de camells i per mar en vaixells. Intercanviaven productes de luxe, pells, espècies, seda o esclaus.
 












martes, 22 de octubre de 2013

PUNT 1 TEMA 2

PUNT 1. ARÀBIA, MAHOMA I L'ISLAM.

1. ARÀBIA, MAHOMA I L'ISLAM

Península Aràbiga.

A partir del mapa respon a les següents preguntes, a més busca les conceptes que no conegues:

On va nàixer l'Islam?

L'Islam naix a Aràbia, a la península asiàtica.
Límits físics de la regió?

Els limits són la Mar Roja i el Golf Pèrsic.

Quin clima trobem a la zona?

El clima és desèrtic.

Què són els beduïns?

Els habitants del desert.

Quines ciutats destacaven al temps de Mahoma, a què es dedicaven?

Les ciutats que destacaven ere La Meca i Medina, que es dedicaven al comerç, ja que es trobaven a la costa.

A partir del text crea una xicoteta biografia del profeta Mahoma




http://www.youtube.com/watch?v=OIIqNwhZVno

Els primers anys

Segons la tradició, Mahoma va néixer a la Meca, a la província de Hijaz (Aràbia), vers l'any 571. El seu pare, Abd-Al·lah ja havia mort quan ell va néixer, mentre que la seva mare, Àmina bint Wahb, membre del clan de Zuhra, va morir quan l'infant només tenia sis anys; aleshores se'n va fer càrrec el seu avi Abd-al-Múttalib el qual, però, va morir al cap de dos anys. Mahoma va quedar sota la tutela del seu oncle Abu-Tàlib, a qui va acompanyar en viatges comercials cap a Síria.
L'avi de Mahoma era el cap del prestigiós clan dels Hàixim, molt influent a la Meca, membre de la tribu dels Quraix; ara bé, com que segons els costums dels àrabs, els menors d'edat no tenien dret a heretar, Mahoma no va poder rebre res del patrimoni dels seus pares i dels seus avis; per això, fou pobre i per poder guanyar-se la vida va haver d'anar fent diferents oficis, entre els quals el de pastor; la seva situació social, però, va millorar quan va començar a treballar al servei d'una vídua rica anomenada Khadija bint Khuwàylid, pertanyent al clan d'Àssad, que es dedicava als negocis. Mahoma va treballar per a ella com a viatjant comercial, fins que va acabar casant-s'hi el 595; en aquell moment tenia vint-i-quatre anys i ella trenta-nou. Del matrimoni de Mahoma amb Khadija van néixer dos fills, que moriren joves, i quatre filles, de les quals la més coneguda és Fàtima az-Zahra. En vida de Khadija, morta el 619, Mahoma va mantenir-se monògam.
La Meca se'ns descriu com una ciutat mercantil formada al voltant d'un santuari anomenat la kaba, una etapa de les rutes comercials entre el Iemen i les regions mediterrànies de Gaza i Damascper les quals, productes originaris de l'Índia i Etiòpia arribaven a la Mediterrània. La Meca era una ciutat pròspera on, tanmateix, la riquesa la monopolitzaven els membres de l'oligarquia mercantil, els quals tenien un comportament individualista que trencava els antics costums tribals, sobretot pel que fa als deures de caritat envers els necessitats.

Les revelacions

L'any 612, quan ja en tenia quaranta, al mont Hirà, prop de la Meca, Mahoma va experimentar l'aparició sobrenatural d'una veu que afirmava parlar-li en nom de Déu; posteriorment, aquesta veu s'identificaria amb l'arcàngel Gabriel. Arran d'aquesta experiència Mahoma es va sentir terroritzat i trobà consol en Khadija; com que no va rebre cap més revelació, Mahoma va creure que potser estava posseït pels dimonis i es deprimí tant que li vingueren ganes de suïcidar-se.
Tres anys després, l'arcàngel Gabriel va aparèixer-se de nou a Mahoma i va dir-li Mahoma: tu ets el profeta de Déu i jo sóc Gabriel; atemorit, Mahoma va demanar a Khadija que li tapés el cap per així no patir visions terrorífiques; aleshores, tal com s'explica a la sura 74 vv 1-7, la veu celestial va dir: Tu que estàs cobert amb una flassada, aixeca't i escolta: glorifica Déu, purifica els teus vestits i fuig de l'abominació. L'abominació de què Mahoma havia de fugir era el politeisme que, fins aleshores, practicaven els àrabs.
Les experiències d'aquest tipus van continuar repetint-se; les veus celestials sempre insistien en l'existència d'un únic Déu i en la missió de Mahoma com a profeta. Finalment, Mahoma va convèncer-se d'assumir la condició d'enviat de Déu, i es considerà successor dels profetes enviats anteriorment als jueus (AbrahamMoisèsJesús).
A partir del 613, Mahoma va començar a predicar públicament el contingut d'aquestes revelacions. Els seus seguidors en conservaren el record oralment fins que, vers l'any 650, ja mort Mahoma, les posaren per escrit en el llibre que denominaren l'Alcorà.
Aviat, Mahoma va reunir un grup de seguidors que el reconeixien com a profeta i que s'uniren en les seves pregàries, les quals culminaren en un acte de prostració en què els fidels tocaren a terra amb el front en senyal de reconeixement de la Majestat de Déu, fet que esdevingué un acte central en l'adoració musulmana.
Com els altres àrabs, els habitants de la Meca eren politeistes, només uns quants creien que l'home depengués dels poders sobrenaturals. Els mercaders creien que moltes coses es podien assolir mitjançant la riquesa i l'acció humana. D'entre els molts déus que hom adorava a la Meca, és a dir, al santuari de la kaba, Al·là era la divinitat superior, igual com Júpiter ho era per als romans o Zeus per als grecs. Mahoma afirmava que Al·là era l'únic déu existent (No hi ha més déu que Al·là) i, a més, identificava Al·là amb el déu únic de la tradició jueva i cristiana, d'ací que, avui dia Al·là sigui la paxraula que en àrab significa Déu, i que l'usin en aquest sentit tant els àrabs musulmans com els àrabs cristians. Si el pare de Mahoma, mort abans del naixement del seu fill, es deia Abd-Al·lah, que, en àrab, vol dir el servent d'Al·là, és evident que, entre els àrabs, la creença en Al·là és anterior a Mahoma; la innovació de Mahoma consisteix simplement a presentar Al·là no pas com el déu suprem sinó com l'únic déu existent.
Mahoma atribuïa la prosperitat de la Meca a la voluntat d'Al·là, per tant els habitants de la Meca havien de mostrar-se agraïts, sent generosos amb la seva riquesa i defugint l'avarícia; Mahoma també avisava que les persones hauran de comparèixer davant Déu en el judici del Darrer Dia on, segons les seves obres, aniran al paradís o a l'infern.
Molts dels seguidors de Mahoma eren fills i germans dels homes més rics de la Meca, però exclosos dels negocis lucratius. La nova religió predicada per Mahoma va ser denominada islam, que vol dir submissió a la voluntat de Déu, i els seus fidels foren denominats musulmans [muslimun], que vol dir aquells que s'han sotmès malgrat que, en un principi, l'Alcorà els definís com elscreients [muminun].

  Mahoma naix a La Meca l'any 571 i mor a Medina l'any 632.  Era pobre, fins que al 595 es casà amb Khadija bint Khuwàylid, una vídua rica per a la qual va treballar com a viajant comercial. Van tindre 2 fills que moriren joves i 4 filles. Khadija va morir al 619.
  L'any 612, al mont Hirà (prop de la Meca), l'arcàngel Gabriel li va parlar en nom de Déu. Mahoma va creure que potser estava posseït pels dimonis i es deprimí tant que li vingueren ganes de suïcidar-se.  L'any 615, l'arcangel tornà a apareixer, i li va dir que glorificara a Déu, purificara els seus vesrits i que fugira de l'abominació, que era el politeisme que practicaven els àrabs.Finalment, després de moltes altres aparicions, va assumir la condició d'enviat de Déu, i es conssidera successor dels profetes enviats anteriorment. L'any 613 començà a predicar públicament el contingut d'aquestes revelacions, les quals els seguidors recordaven oralment, fins que al 650, les posaven per escrit a l'Alcorà.Els àrabs ja creien en Al·là com a Déu suprem, la innovació de Mahoma era presentar-lo com a únic Déu existent.  Avisava que les persones hauran de compareixer davant de Déu en el judici del darrer dia, on segons les seues obres, aniràn al paradis o a l'infern. La nova religió predicada per Mahoma va ser denominada Islam i els fidels MUSULMANS.


L'última tasca. LA KAABA. 



IMATGE o IMATGES (ubicació)
Esta situat a la Meca
DESCRIPCIÓ (Exterior, interior, materials)
La Kaba està coberta de vels negres amb or brodat (kiswa) i una multitud permanent de fidels gira al seu voltant tot recitant la fórmula ritual de la talbiyya. Té una altura de 14m.
Dins té tres pilars.

FUNCIÓ (Quan aparegué, per a què servia, hui en dia)
Abans era un centre de culte important on s'hi adoraven centenars de divinitats diverses; la tribu dels Quraix de la Meca (tribu d'on és eixit el profeta Mohamed) era l'encarregada de vetllar sobre la Kaba. Segons la tradició islàmica, l'any 630 Mohamed, en honor a Déu va beneir la Pedra Negra i va declarar que l'edifici era la casa del Déu únic, en la Meca.