PUNT 1 TEMA 2

PUNT 1. ARÀBIA, MAHOMA I L'ISLAM.

1. ARÀBIA, MAHOMA I L'ISLAM

Península Aràbiga.

A partir del mapa respon a les següents preguntes, a més busca les conceptes que no conegues:

On va nàixer l'Islam?

L'Islam naix a Aràbia, a la península asiàtica.
Límits físics de la regió?

Els limits són la Mar Roja i el Golf Pèrsic.

Quin clima trobem a la zona?

El clima és desèrtic.

Què són els beduïns?

Els habitants del desert.

Quines ciutats destacaven al temps de Mahoma, a què es dedicaven?

Les ciutats que destacaven ere La Meca i Medina, que es dedicaven al comerç, ja que es trobaven a la costa.

A partir del text crea una xicoteta biografia del profeta Mahoma

http://www.youtube.com/watch?v=OIIqNwhZVno

Els primers anys

Segons la tradició, Mahoma va néixer a la Meca, a la província de Hijaz (Aràbia), vers l'any 571. El seu pare, Abd-Al·lah ja havia mort quan ell va néixer, mentre que la seva mare, Àmina bint Wahb, membre del clan de Zuhra, va morir quan l'infant només tenia sis anys; aleshores se'n va fer càrrec el seu avi Abd-al-Múttalib el qual, però, va morir al cap de dos anys. Mahoma va quedar sota la tutela del seu oncle Abu-Tàlib, a qui va acompanyar en viatges comercials cap a Síria.

L'avi de Mahoma era el cap del prestigiós clan dels Hàixim, molt influent a la Meca, membre de la tribu dels Quraix; ara bé, com que segons els costums dels àrabs, els menors d'edat no tenien dret a heretar, Mahoma no va poder rebre res del patrimoni dels seus pares i dels seus avis; per això, fou pobre i per poder guanyar-se la vida va haver d'anar fent diferents oficis, entre els quals el de pastor; la seva situació social, però, va millorar quan va començar a treballar al servei d'una vídua rica anomenada Khadija bint Khuwàylid, pertanyent al clan d'Àssad, que es dedicava als negocis. Mahoma va treballar per a ella com a viatjant comercial, fins que va acabar casant-s'hi el 595; en aquell moment tenia vint-i-quatre anys i ella trenta-nou. Del matrimoni de Mahoma amb Khadija van néixer dos fills, que moriren joves, i quatre filles, de les quals la més coneguda és Fàtima az-Zahra. En vida de Khadija, morta el 619, Mahoma va mantenir-se monògam.

La Meca se'ns descriu com una ciutat mercantil formada al voltant d'un santuari anomenat la kaba, una etapa de les rutes comercials entre el Iemen i les regions mediterrànies de Gaza i Damascper les quals, productes originaris de l'Índia i Etiòpia arribaven a la Mediterrània. La Meca era una ciutat pròspera on, tanmateix, la riquesa la monopolitzaven els membres de l'oligarquia mercantil, els quals tenien un comportament individualista que trencava els antics costums tribals, sobretot pel que fa als deures de caritat envers els necessitats.

Les revelacions

L'any 612, quan ja en tenia quaranta, al mont Hirà, prop de la Meca, Mahoma va experimentar l'aparició sobrenatural d'una veu que afirmava parlar-li en nom de Déu; posteriorment, aquesta veu s'identificaria amb l'arcàngel Gabriel. Arran d'aquesta experiència Mahoma es va sentir terroritzat i trobà consol en Khadija; com que no va rebre cap més revelació, Mahoma va creure que potser estava posseït pels dimonis i es deprimí tant que li vingueren ganes de suïcidar-se.

Tres anys després, l'arcàngel Gabriel va aparèixer-se de nou a Mahoma i va dir-li Mahoma: tu ets el profeta de Déu i jo sóc Gabriel; atemorit, Mahoma va demanar a Khadija que li tapés el cap per així no patir visions terrorífiques; aleshores, tal com s'explica a la sura 74 vv 1-7, la veu celestial va dir: Tu que estàs cobert amb una flassada, aixeca't i escolta: glorifica Déu, purifica els teus vestits i fuig de l'abominació. L'abominació de què Mahoma havia de fugir era el politeisme que, fins aleshores, practicaven els àrabs.

Les experiències d'aquest tipus van continuar repetint-se; les veus celestials sempre insistien en l'existència d'un únic Déu i en la missió de Mahoma com a profeta. Finalment, Mahoma va convèncer-se d'assumir la condició d'enviat de Déu, i es considerà successor dels profetes enviats anteriorment als jueus (Abraham, Moisès, Jesús).

A partir del 613, Mahoma va començar a predicar públicament el contingut d'aquestes revelacions. Els seus seguidors en conservaren el record oralment fins que, vers l'any 650, ja mort Mahoma, les posaren per escrit en el llibre que denominaren l'Alcorà.

Aviat, Mahoma va reunir un grup de seguidors que el reconeixien com a profeta i que s'uniren en les seves pregàries, les quals culminaren en un acte de prostració en què els fidels tocaren a terra amb el front en senyal de reconeixement de la Majestat de Déu, fet que esdevingué un acte central en l'adoració musulmana.

Com els altres àrabs, els habitants de la Meca eren politeistes, només uns quants creien que l'home depengués dels poders sobrenaturals. Els mercaders creien que moltes coses es podien assolir mitjançant la riquesa i l'acció humana. D'entre els molts déus que hom adorava a la Meca, és a dir, al santuari de la kaba, Al·là era la divinitat superior, igual com Júpiter ho era per als romans o Zeus per als grecs. Mahoma afirmava que Al·là era l'únic déu existent (No hi ha més déu que Al·là) i, a més, identificava Al·là amb el déu únic de la tradició jueva i cristiana, d'ací que, avui dia Al·là sigui la paxraula que en àrab significa Déu, i que l'usin en aquest sentit tant els àrabs musulmans com els àrabs cristians. Si el pare de Mahoma, mort abans del naixement del seu fill, es deia Abd-Al·lah, que, en àrab, vol dir el servent d'Al·là, és evident que, entre els àrabs, la creença en Al·là és anterior a Mahoma; la innovació de Mahoma consisteix simplement a presentar Al·là no pas com el déu suprem sinó com l'únic déu existent.

Mahoma atribuïa la prosperitat de la Meca a la voluntat d'Al·là, per tant els habitants de la Meca havien de mostrar-se agraïts, sent generosos amb la seva riquesa i defugint l'avarícia; Mahoma també avisava que les persones hauran de comparèixer davant Déu en el judici del Darrer Dia on, segons les seves obres, aniran al paradís o a l'infern.

Molts dels seguidors de Mahoma eren fills i germans dels homes més rics de la Meca, però exclosos dels negocis lucratius. La nova religió predicada per Mahoma va ser denominada islam, que vol dir submissió a la voluntat de Déu, i els seus fidels foren denominats musulmans [muslimun], que vol dir aquells que s'han sotmès malgrat que, en un principi, l'Alcorà els definís com elscreients [muminun].

  Mahoma naix a La Meca l'any 571 i mor a Medina l'any 632.  Era pobre, fins que al 595 es casà amb Khadija bint Khuwàylid, una vídua rica per a la qual va treballar com a viajant comercial. Van tindre 2 fills que moriren joves i 4 filles. Khadija va morir al 619.
  L'any 612, al mont Hirà (prop de la Meca), l'arcàngel Gabriel li va parlar en nom de Déu. Mahoma va creure que potser estava posseït pels dimonis i es deprimí tant que li vingueren ganes de suïcidar-se.  L'any 615, l'arcangel tornà a apareixer, i li va dir que glorificara a Déu, purificara els seus vesrits i que fugira de l'abominació, que era el politeisme que practicaven els àrabs.Finalment, després de moltes altres aparicions, va assumir la condició d'enviat de Déu, i es conssidera successor dels profetes enviats anteriorment. L'any 613 començà a predicar públicament el contingut d'aquestes revelacions, les quals els seguidors recordaven oralment, fins que al 650, les posaven per escrit a l'Alcorà.Els àrabs ja creien en Al·là com a Déu suprem, la innovació de Mahoma era presentar-lo com a únic Déu existent.  Avisava que les persones hauran de compareixer davant de Déu en el judici del darrer dia, on segons les seues obres, aniràn al paradis o a l'infern. La nova religió predicada per Mahoma va ser denominada Islam i els fidels MUSULMANS.


L'última tasca. LA KAABA. 



IMATGE o IMATGES (ubicació)
Esta situat a la Meca
DESCRIPCIÓ (Exterior, interior, materials)
La Kaba està coberta de vels negres amb or brodat (kiswa) i una multitud permanent de fidels gira al seu voltant tot recitant la fórmula ritual de la talbiyya. Té una altura de 14m.
Dins té tres pilars.
FUNCIÓ (Quan aparegué, per a què servia, hui en dia)
Abans era un centre de culte important on s'hi adoraven centenars de divinitats diverses; la tribu dels Quraix de la Meca (tribu d'on és eixit el profeta Mohamed) era l'encarregada de vetllar sobre la Kaba. Segons la tradició islàmica, l'any 630 Mohamed, en honor a Déu va beneir la Pedra Negra i va declarar que l'edifici era la casa del Déu únic, en la Meca.